El més peculiar dels acords de convivència és que la seva força o utilitat no depèn de res aliè a la voluntat d´aquells que el contrauen i a més no obliguen ni a un ni a l´altre, sinó que serveixen de referència per a tots dos. Per això, a més de constituir un element útil per a regular la convivència, la seva observància és a la vegada una font d´autodisciplina i de satisfacció personal.

Els contractes legals obliguen al cumpliment d´allò pactat i són exigibles per via judicial. En canvi, el contracte de parella és un compromís que s´assumeix voluntàriament en relació a la parella. Per aquest motiu, cumplir produeix un doble benefici. El primer, personal ja que l´individu comprova que és capaç de fer allò que decideix fer. I el segon per a la parella, perquè res beneficia tant la convivència com el fet d´estar presidida per uns principis lliurement escollits i recíprocament respectats que fonamenten la força, el valor i la vigència en el compromís moral i la voluntat de cumpliment.

Des d´un punt de vista del repartiment de les tasques, la clau de la convivència no radica en la concreció d´un sistema objectivament just de repartiment. Per dues raons: la primera, perquè l´objectivitat en aquest àmbit no és possible. I la segona, perquè si no és possible l´objectivitat mai no serà just el repartiment. Per això el que ha de ser just és el pacte no el repartiment. I un pacte és just quan tots dos el consideren com a tal i mentre el consideren com a tal. Perquè el sentiment de justícia, com tot sentiment, canvia amb l´ús i sobre tot amb l´abús.

Per il.lustrar les paradoxes del sistema dels pactes i repartiments de las tasques de parella utilitzaré un exemple molt gràfic que serveix a la vegada d´acudit i d´anècdota.

Es tracta d´una dona que porta 20 anys rentant els plats, que li diu al seu marit:
- A partir de demà els rentaràs tu!
I el marit li contesta :
- A què ve això després de 20 anys?
I la dona respon:
- Doncs precisament per això.

És força clar que cadascu té la seva "raó" però un la recolza en la lògica de la tradició i l´altre en l´evidència de com és d´injusta la situació i des de la força de la saturació. Els model els ha fet servei mentre els ha fet servei, però ara han de negociar un nou marc amb un nou repartiment.

Aquest posarà a prova la seva capacitat de negociació. I en questa prova la parella sortirà enfortida o entrarà en crisi, de la seva maduresa en dependrà.